Entradas

ROCA TINYOSA (Manresa)

Imagen
El recorregut te una distancia de 7,7km que es pot fer tranquil-lament amb 2'30hores, amb un desnivell acumulat de 88m. Recorregut que surt del barri de Cal Gravat de Manresa, i va als camps de conreu de Viladordis, passat per darrera la caserna  dels Mossos d'Esquadra i travessant per un túnel l'autovia i seguin recte. Baixem per un corriol que surt a l'esquerra del camí i anirem seguin a la dreta una sequia, que ve del Parc de l'Agulla, fins que la perdem uns metres abans d'arribar a una masia. quant se'ns acaba el camí girem a l'esquerra fins a la carretera que va a Viladordis, on girem a la dreta, per agafar el camí mes avall, barrat per una barrera, que surt just a la corva. Passarem per entre els camps de la Masia Les Mercetes, que divisem a la nostre esquerra i mes endavant travessem per un pont, l'autopista la C16.  Girem a l'esquerra una vegada passat el pont i ens endinsem  al bosc. Recorreguts uns 400m trobem que el camí pren una forta

PUJADE AL COLL BAIX de St. Joan de Vilatorrada

Imagen
Aprofitant un mati d'un  diumenge de Febrer que es presentava clar i amb un sol brillant decidim de fer una petita excursió al petit turó anomenat Coll Baix molt a prop de Manresa. Deixem el cotxe en una pista forestal al costat del Eix Transversal, una vegada passat St. Joan de Vilatorrada, a sota mateix del Coll Baix. Emprenem la marxa en direcció nord per el camí que entre camps llaurats i camps d'oliveres arribarem a sota mateix on trobarem un planell que ens indican  on som i els camins  per arribar-hi. Unes fites de fusta marquen dos itineraris ( Coll Baix per les Tines- Coll baix per Solei ) , seguim el indicador del Solei direcció oest, i uns mestres mes enllà remuntem amunt, seguin un camí que ve de vaig. La pujada es forte, fen ziga-zagues en un camí poc mercat, ja a prop de sota unes grans roques del cim ens barren el pas ,virem a la dreta per anar a trobar una forte i estreta escletxa que ens portarà a dalt al costat mateix de la senyera. Per la baixada varem ag

MANRESA-RIERA DE RAJADELL-EL XUP-BELLA VISTA-MANRESA

Imagen
Sortim d’una plaça molt ala vora del pont roma que travessar el riu Cardener i un cop passat n’agafarem un altre per travessar els trens de la RENFE. Aviat prenem   camí de pujada per anar a buscar la torre Caterina on gaudirem d’una esplèndida vista de la ciutat de Manresa. Seguirem per camins ramaders amb magnifiques vistes de las muntanyes de Montserrat i el Oller del Mas , el primer enclavament d’aquesta zona , i en l’actualitat un celler de bons vins de picapoll de nominació d’origen . seguim fins arribar a la riera de Rajadell que remuntem per el seu marge Esquerra fins arribar al barri anomenat el Xup , nom d’una desapareguda masia que duia aquest nom . Passem per sota el pon de la carretera i seguim direcció nord fins arribar a les antigues instal·lacions de les pistes de Tenis de Manresa on girem a l’esquerra per agafar un caminet que ens porta al barri Tres Creus i Bella Vista, i d’aquí a Manresa.

HORTA DEL POAL

Imagen
Marxa Nòrdica a Horta del Poal. el 12 de Gener del 2014 les 9 del matí,  sortíem del Parc de l'Agulla de Manresa amb tot un grup molt numerós de gent ( 150 persones) per fer un recorregut per l'anella verda de Manresa que promou el grup Meandre de la ciutat de Manresa. Es un recorregut circular fàcil de 13,9km amb un desnivell de pujada  acumulat de 303m i 217m de baixada. El temps total del recorregut son de unes 4h aproximat. El itinerari recorre per entre petites hortes, grans camps de conreu  vinyes , Masos i llocs històrics com el petit monument aixecat a 15 republicans anònims afusellats el Gener del 1939 ja a les acaballes de la guerra. Veure Trach Veure Mapa

La Sequia desde Sallent

Imagen
La  Séquia de Manresa , localment  la Sequia , és un canal de regadiu cabdal en la història de  Manresa . Se n'inicià la construcció l'any  1339  i fou acabada l'any  1383 . Té un recorregut de 26,7 km , un desnivell de 10  m  i un cabal d'1 m³/ s . En fou autoritzada la construcció pel rei  Pere III . La tradició popular, relaciona la construcció de la Séquia amb el famós  miracle de la llum . La Séquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants fetes al  Bages  durant l' Edat Mitjana . Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la rodalia.. El recorregut que varem fer de 2,8  m   es circular  i  surt del circuit de Karting de Sallent 

Casa de l'Aigua de Cant Font de Manresa, Parc de L'Agulla, Camping Catalunya, Casa de L'Aigua

Imagen
Casa de L'Aigua, Camping Catalunya Sortim de Casa de L'Aigua de Cant Font de Manresa Per entre camins ramaders anem avançant en direcció al Parc de L'Agulla Un cop al Parc de L'Agulla prenem direcció al pont just enfront la caserna dels Bombers per travessar la carretera i aquí recte al Càmping Catalunya  Un cop arribat al càmping seguim per el seu marge dret i fem un volta per tornar a agafar el camí uns metres abans al Parc de L'Agulla. Vereu   TRAKK

PARC DE L'AGULLA-AIGUAMOLLS DE LA BÒBILA

Imagen
Parc de l'Agulla El parc de l'agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor. És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana. La presa del llac es va començar a construir el 1966 i va entrar en servei l'any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.[1] Aprofitant l'estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l'Agulla,[2] que s'inaugurà per les festes de la Llum. Va ser remodelat el 1986. Permet emmagatzemar uns 200.000 m3 d'aigua en una superfície de 64.000 m2 i una fondària màxima de 4 metres.[1] Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies. Al parc hi ha plantades diverses espècies d'arbres i els monuments a la Séquia i al Gos, l'amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.[2] Hi ha amplis es